Les planes lacustres són llacs que s'omplen de sediments entrants. Amb el temps, l'aigua pot drenar el llac, i pot desprendre's dels sediments dipositats. Això pot ser causat pel drenatge natural, l'evaporació o altres processos geofísics.
El sòl de la plana que hi deixa pot constituir una terra agrícola fèrtil i productiva, a causa de l'acumulació prèvia de sediments lacustres. En altres casos, pot esdevenir un aiguamoll o un desert.
La topografia del sud d'Indiana reflecteix un sistema de planes lacustres complex. Una capa de gel durant l'etapa de l'Illinoià va canviar els patrons de drenatge de l'àrea i va formar una sèrie de llacs proglacials. Un dels llacs més diferents en aquesta sèrie és el llac Quincy, a Indiana. A mesura que la capa de gel es va retirar, aquests llacs van anar desapareixent i deixaren al seu lloc les planes lacustres que encara es conserven en l'actualitat. El llac Quincy, en particular, va deixar sediments de 9,14 a 12,19 metres de profunditat, amb una composició que va des de graves fins a sediments.[1]
Altres exemples de planes lacustres són la vall del Caixmir de l'Índia, la conca Imphal als turons de Manipur i la conca del riu Vermell del Nord als Estats Units i Canadà.